Parlar d’allò que va passar a la Marina la nit del 19 d’octubre és poc més que descriure la crònica d’una il·lusió, que es va consolidar malgrat les inclemències climàtiques que van passar per aigua aquest festival, que en principi es defineix com una gran intervenció lumínica als Jardins dels Drets Humans.



La llum de la Marina és un projecte que es va fer possible amb el suport del Districte de Sants Montjuïc, el Projecte de Pla de barris i el seguiment de L’Eix Cultural amb una clara aposta per recuperar la memòria històrica d’un lloc que va ser fàbrica de bombetes de llum, es tracta de l’antiga Làmpada Z de la Philips, empresa que va estar dècades formant part de la realitat social i industrial del Harris de la Marina.
Com deien al principi, malgrat la pluja inesperada que es va fer present al festival, l’aportació de veïns, voluntaris i amics com la Neus Borrell, en Manuel Aguado, en Josep Maria Pérez, en Benito Main, l’Abdó Florencio, en Jaume Pérez, l’Oriol Granados, en Juan Antonio Reyes, la Yohany Limpias Ayala, en Jesús Martínez, l`Armando Fernández, en Josep Hortet, en Lucio Espiga, en Julio Baños, la Yolanda de la Xarcuteria Santi i un llarg etc. van fer possible amb el seu suport que aquest festival esdevingués una realitat.


Evidentment, els polítics del Districte com a la Laura Pérez, l’Esther Pérez i en Joan Sanroma i tècnics com la Xitlali Fernández, en Thomas Louvat i l’Amor González van donar suport a l’acte d` igual manera que les directores dels centres que van participar en el festival, com l’Àngels Migueles, la Carola Fuentes i l`Elena Carmona de la Biblioteca, Francesc Candel, El Centre Cívic Casa del Re-llotge-Centre Pepita Casanellas i el Graner, respectivament.
Una part importantíssima d’aquest festival va ser la participació dels instituts d’Educació Secundària IES Montjuïc i Mare de Déu de la Mercè, amb la col·laboració de la Carme Pons I la Verónica Garcia respectivament com a principals representants dels centres a banda dels alumnes d’aquests que van participar aportant la seva creativitat i il·lusió.
També els diferents col·lectius i artistes locals com La Coquera, El teatre dels Sentits, Nina Mercè, Raquel Sánchez i el gruix d’alumnes de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona que dins de les assignatures d’aquesta van treballar els seus projectes lumínics, són els autèntics protago-nistes d’aquest festival que va néixer amb l’interès d’acostar l’art al ciutadà i amb la voluntat de fer créixer el legat cultural, la identitat i autoestima d’aquests barris que van ser perifèrics però que cada vegada més estan demostrant ser part fonamental de la realitat d’una gran ciutat com és Barcelona, els barris de La Marina.

Geomètric Coreo
IES MONTJUIC—Grup Street Ladies-
Gestos que provenen d’orígens dispars, encaixats i sincronitzats acurada-ment, aconsegueixen crear una singular dansa geomètrica.
Un conjunt en moviment, replicant, evolucionant… experimentant el joc en el qual cada peça d’un grup té la seva pròpia àrea i volum. Així és doncs com pas a pas, perfilem un estil particular.
Els integrants de Street Ladies treballem coreografies enèrgiques i vitals, tot advertint que en un petit indret de la ciutat l’art batega fort.
En aquests anys, les tendències de cohesió social, han estat cridant l’atenció respecte al fet de que el ciutadà és l’eix vertebrador de tot el discurs artístic que es relaciona amb l’espai públic, tot i que en moltes ocasions, aquest es converteix en un espectador impassible d’allò que succeeix al seu voltant, d’allò que l’afecta, tant en l`àmbit social, com en l`àmbit econòmic, molt més en l’aspecte urbanístic que les ciutats experimenten.
Un fenomen que també afecta l’art públic i que cada vegada més està aplicant-se en tota mena de tendències que treballen l’art en l’espai tridimensional, és l’aplicació de la llum. L’art es reinventa i les ciutats es transformen en autèntics espectacles lumínics, és evident que l’art no pot ser menys i s’ha adaptat també a un mitjà que en moltes ocasions s’alimenta d’aspectes tecnològics que aporten a l’ésser humà un component de benestar i modernitat.
Des de 1929, aquesta ciutat va experimentar una afinitat amb els espectacles lumínics. Aquesta Exposició Universal va presentar al món intervencions lumíniques com La Font Màgica d`Oriol Buïgas a més de convertir-se en la capital de la llum en aquest moment. L’esdeveniment va ser finançat per les Indústries Lumíniques de Catalunya que va convertir la muntanya de Montjuïc en un lloc màgic il·luminant tota la ciutat d’una manera inusual fins al moment.